martes, 1 de julio de 2014

M.U.R.S. UN “SMART SHOW” AL GREC

He tingut la sort d’assistir a l’espectacle de La Fura dels Baus al Castell de Montjuic, tret de sortida del Festival Grec 2014. Els organitzadors i la companyia han tingut la feliç idea de convidar aquesta nit a 1500 persones, i congregar-nos al Castell, un lloc amb fortes connotacions per els ciutadans de Barcelona: setge, repressió, control i que fins molt poc encara pertanyia al govern central a Madrid. Només això ja em feia por.

A La Fura dels Baus tothom els coneix: van trencar amb tot, al principi eren cadires, cotxes, però pot ser el més important que van trencar va ser la quarta paret, aquest mur invisible que separa els actors del públic. Amb el canvi de segle es van veure seduïts pels encants que la tecnologia aporta a l’espai teatral, aquest espai on ells barregen realitat i ficció, en el qual actors i espectadors es confonen.

Per realitzar M.U.R.S. La Fura va comptar amb la col·laboració dels centres neuràlgics tecnològics més punters de Europa i dels Estats Units: el Futurelab de l’institut Ars Electronica de Linz (Àustria) i el Massachusetts Institute of Technology (MIT), així com el departament d’Open Systems de la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili. I es nota. Només l’antena instal·lada a dins dels murs per donar cobertura wifi a tots els assistents ja impressiona i destaca abans d’entrar.

Murs endins comença el joc. Cal tenir un “smartphone” i si és potent millor que millor, i portar-lo amb la bateria plena perquè la majoria funcionen millor a plena càrrega. El meu va gastar només un 39% de bateria en tot l’espectacle. Abans de venir cal descarregar-se una aplicació feta per a l’ocasió, actualitzar-la al entrar, i anar descobrint en què consisteix la proposta. La majoria dels assistents portem el telèfon a la ma i tinc la sensació de que de tant mirar la pantalla se’ns escapa el món analògic al nostre voltant.

En unes declaracions recents en Pere Tantinyà, un dels creadors de La Fura, va recordar-nos quan fa uns anys vam sentit parlar de que ens volien implantar un xip i tothom es va espantar; ara el portem a sobre i a més a més paguem per tenir-ne un. Ens controlen. És cert. Ens manipulen i no ens adonem. Els hi donem totes les nostres dades a dins del telèfon mòbil. Heu llegit detingudament les condicions d’us de les nostres aplicacions? En som conscients? Som còmplices?

L’altre dia vaig llegir que Facebook va condicionar el mur d’alguns individus a la seva xarxa per tal “d’estudiar” com responia a certs estímuls i post...

M.U.R.S. ens demana pensar, participar com sempre a l’estil furero si volem, i si no, observar, però amb una actitud crítica, i ser conscients. Em pregunto si el públic assistent aquesta nit ho va entendre igual que jo. Parlant amb algunes persones al final em comentaven que van venir buscant l’adrenalina que generen els espectacles de La Fura. Però el control és més subtil ara.

Felicitats per fer-nos reflexionar. I per obrir les portes a l’Art Digital Escènic.
Fins al dia 5 de juliol. http://grec.bcn.cat/programa/murs


sábado, 23 de marzo de 2013

MIRADAS DE MUJERES


Todos los días miramos el mundo con mirada de mujer. Festivales de este tipo nos inclinan a pensar que la perspectiva es diferente. ¿Será porque todavía estamos relegadas a un segundo plano en la mayoría de los sectores? Las mujeres todavía tenemos que conquistar espacios para el Arte y Feminizar el mundo.
Aquí os dejo la propuesta de María José Cortés Antequera: realismo poético mágico. En la Galería d’Art Aragó 232 de Barcelona. Hasta el 22 de Abril de 2013.
http://mariajosecortesantequera.blogspot.com.es


lunes, 29 de octubre de 2012

MUJERES GUITARRISTAS DE FLAMENCO

¿Cuántas mujeres conocéis que toquen la guitarra flamenca y estén reconocidas en España? … Pues las mismas que yo. Pero haberlas hailas.

Paseando por Toulouse,  un día me encontré con una guitarrista flamenca buenísima… francesa. Después de unas cuantas cervezas y fingiendo que yo no sabía francés, me confesó que era gaditana y que había estudiado con Manolo Sanlúcar, pero que en España no la dejaban salir adelante, y que en Francia tenía su propio grupo, bailaores y palmeros incluidos… Y que le iba mejor decir que era francesa. Claro, nada como lo de casa… ¡en Francia! Porque en España es todo lo contrario. ¡Qué lástima!

Me encanta el flamenco, pero es preciso reconocer que es un mundo profundamente machista, que reproduce unos esquemas arcaicos, impropios del siglo XXI. Es muy triste que las mujeres que tocan la guitarra estén maltratadas o consideradas como menores… Y se tengan que ir al extranjero.


Busquemos en el libro de Eulalia Pablo Lozano, Mujeres guitarristas Sevilla: Signatura Ediciones. 2009. 217 pp.
ISBN: 978-84-96210-81-3


Otro autor que lo denuncia: Lorenzo Arribas, Josemi. 2011. “¿Dónde están las tocaoras? Las mujeres y la guitarra, una omisión sospechosa en los estudios sobre el Flamenco”.
TRANS Revista Transcultural de Música/Transcultural Music Review 15

Algunos sitios interesantes:


http://mujeryguitarra.wordpress.com

Un Documental: “Tocaoras” de Alicia Cifredo: 


Aquí tenemos un botón de muestra… En Canadá: Caroline Planté



Guajira, "De aquí p'alla", de Laura González, acompañada por José Rojo (2ª guitarra) y Jorge Cano (percusión), de su disco de 2008


Las Migas, con un poema de Federico García Lorca:


Antonia Jiménez:

ALGUNAS GUITARRISTAS DE CLÁSICO (¡Son muchísimas!)
Iliana Matos

Tatyana Ryzhkova tocando Bach

Liona Boyd, canadiense

AnaVidovic, croata

Wiktoria Szubelak


Y si hay niñas que con 8 años tocan así la guitarra eléctrica, ¿dónde están las tañedoras flamencas? Irán saliendo cada vez más:


ALGUNAS TAÑEDORAS DE LAUD ÁRABE:
Sherine Tohamy, la primera mujer egipcia solista y la tercera del mundo árabe. 


Waed Bouhassoun, Siria


Dina Abdel Hamid


Por lo visto, había muchas más mujeres guitarristas antes de la Guerra Civil que después. ¿Se irían o las mataron? Curiosa reflexión.

Una de las que sobrevivió fue Victoria de Miguel