Un dia van demanar a Winston Churchill què li
semblava la proposta de retallar el pressupost dedicat a Cultura per
invertir-lo en armament i defensa. Com a bon britànic que era, va fer una
petita pausa i va donar-li la volta a la qüestió: i perquè fem la guerra si no és pas per defensar la Cultura?*
Aquesta situació incongruent es situa al segle
passat. Encara avui patim les ocurrències de certs polítics que continuen declamant
amb aquestes desafortunades reflexions, que boicotegen sistemàticament la
Cultura i a canvi celebren «el dia de la
raza» desplegant les forces armades pels carrers. La nostra societat
occidental viu un profund desequilibri mental, gairebé surrealista, i la
Política (la que governa en funcions ara especialment) continua posant pals a
les rodes que fan girar la raó de ser de un país i de la seva Cultura.
Resulta molt trist escoltar que cal estar boja
per dedicar-s’hi a la Cultura. Realment ho és, per voler continuar treballant
cap a un present positiu i un futur esperançador, en una societat malalta que menysprea
la seva raó de ser.
Sembla increïble però, a les escoles d’alta
direcció de negocis, on assisteixen futurs executives grisos i encorbatats per
aprendre a mantenir el statu quo,
allà els hi expliquen que tan mèdics com artistes són professionals
vocacionals, i donat que estimen la seva professió, continuaran a fer-la tot i
que no els hi paguen. No només em fa pena aquesta reflexió, em fa tenir basques
tan sols de pensar com hi juguen amb la salut i la cultura uns ignorants
insensibles i malats.
Portem molts mesos sense govern, sense
polítics governant –tot i que continuen a promulgar lleis a corre cuita per treure’n
beneficis més endavant. Això només té una lectura: no els hi necessitem. Els
tècnics continuen a fer la seva feina, molt professionalment, i el país no s’ha
aturat –tot i que els pressupost, subvencions, etc. necessiten de la signatura
d’aquesta colla d’incompetents.
Em fa pena pensar que per ser-hi polític -en
la majoria dels casos- no es necessita un currículum, ni una formació, ni tan
siquiera parlar idiomes! Només cal formar-ne par d’un club de gent que desconeix
el significat de paraules com ara amistat
o cooperació, perquè viuen apartats de la societat real i
són una mena de voltors esperant menjar-s’hi la carronya. Hipocresia i bones
maneres a la cara i punyalades a l’esquena.
Si no som conscients que la Cultura, la Salut,
l’Educació són vitals per a l’espècie humana, que no són un producte més de
compra-venda sinó una raó de viure, una postura existencial, que els drets
humans hi tenen una raó d’existir, estarem cada dia més desequilibrats,
perduts, zombis empastillats, atrapats en una corrent voraginosa de temps
marcat per estrictes rellotges designats a Suïssa i fabricats a la Xina.
I sí, cal estar boja per creure que la Cultura
té el més alt valor, i voler continuar a divulgar-la als quatre vents, tot i no
aconseguir –em moltes ocasions- convertir-la en un modus vivendi digne capaç de
escapar dels llindar de la pobresa (uns 6.000€ anuals).
Una professora d’una prestigiosa universitat
europea explicava en un congrés que a Europa la gent dedicada a la Cultura -sense
pertinença a cap institució- es a dir, la gent de la Cultura de base, és posseïdora
d’un elevat nivell de formació que no es correspon amb les seves retribucions
econòmiques, i que en moltes ocasions alimenten les llistes de l’atur. A
Catalunya gairebé la meitat dels artistes no treballen com a tal, i en el cas
de les dones, encara pitjor. Sí,
realment cal esser boja per voler dedicar-s’hi a la Cultura.
----------------
*Aclariment:
Realment Winston Churchill mai va pronunciar aquesta
frase, és fal·laç, tot i que és molt fàcil trobar-la a Internet. El que sí que
va fer el citat polític britànic va ser crear en 1940 el “Council for the
Encouragement of Music and the Arts” (Consell per al suport de la Música i les
Arts) que al acabar la Segona Guerra Mundial va passar a denominar-se “the Arts Council of Great Britain”, amb la ferma
missió de defensar la Cultura britànica.
Maribel Pozo
Ruiz
--> Barcelona, 11 d’octubre de 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario